dissabte, 30 d’abril del 2011

Fricandó de vedella


Després de molts dies d'absència, ja torno a ser per aquí!
Ja me'n moria de ganes de visitar els vostres blocs, però els senyors de Movistar han trigat més d'un mes en enviar-me un router nou!!! No hi ha dret! bé... deixem-ho estar!

Fa molt de temps que tenia pendent la recepta del fricandó. No l'havia fet mai, i això és imperdonable oi?
Doncs bé, el vaig fer i va agradar molt. I és molt més senzill del que em pensava!

Ingredients:
1/2 Kg de llata de vedella en filets
2 tomàquets madurs
1 ceba
1/2 litre d'aigua o de brou de carn
1 fulla de llorer
1 bosseta de moixernons secs
1 copa de vi negre o blanc
oli d'oliva
farina
sal
pebre

Per a la picada:
1 gra d'all
15 ametlles torrades
unes fulles de julivert sec

Preparació:
Remullem els moixernons amb aigua tèbia.
Salpebrem i enfarinem la carn.
Escalfem un raig d'oli en una paella i hi fregim els filets volta i volta. Els reservem.
En una cassola, daurem la ceba ratllada amb un raig d'oli i a foc mitjà. Afegim els tomàquets i ho coem tot lentament, fins que aconseguim un sofregit ben confitat.
Afegim la carn reservada i la deixem suar amb el sofregit durant un minut aproximadament.
Ara hi afegim el vi i la fulla de llorer i deixem reduir l'alcohol.
Cobrim la carn amb l'aigua o el brou i hi afegim els moixernons. Rectifiquem de sal.
Ho deixarem coure fent xup-xup durant aproximadament una hora.
Mentrestant, anem fent la picada: dins del vas de la batedora elèctrica, triturem tots els ingredients amb una mica de brou de la cocció, o d'aigua.
Afegim la picada a la cassola i ho coem uns minuts més.

Recepta extreta del llibre La cuina que no amoïna de Mireia Carbó.

10 comentaris:

  1. El gustet dels moixernons per mi és el secret!! Un plat de sempre i per sempre!

    ResponElimina
  2. oeeeeeeeee! que bé que ja estiguis on-line!!! t'hem trobat a faltar!!! i el fricandó que vols que et digui?? que m'encanta!!! sort que t'has animat a fer-lo. petonets guapissssssssima

    ResponElimina
  3. El fricandó és una meravella! A mi m'encanta, i aquest té pinta d'estar per sucar-hi pa!!
    Petonets!
    Sandra

    ResponElimina
  4. Ep! Doncs si que han trigat, s'ha fet llarga la parada.
    Ho tampoc he fet mai fricandó però de la manera que ho expliques i veient com t'ha quedat potser un dia faig carn.
    Ara en menjaria un tall amb aquest suquet

    ResponElimina
  5. Aquests de Movistar ja me'ls conec jo també...
    Sort que aquest fricandó fa passar tots els disgustos!

    ResponElimina
  6. Ei! Ja estàs de tornada, molt bé!!! Millor no parlar d'aquests de Movistar, per que ... Un fricandó fantàstic! A casa el fem sovint pràcticament igual que el teu. Per sucar-hi pa. Petons

    ResponElimina
  7. Un fricandó de maravella, per sucar pa, la meva mare també posa moixernons quina casulaitat!!!petons

    ResponElimina
  8. Un fricandó molt bo,un plat de sempre d' aquells que fan quedar bé. I segur que amb els moixerons surt molt i molt gustós.

    ResponElimina
  9. Benvinguda de nou, aquests de Movistar...
    La meva mare també hi posava moixernons, ja veig que és una recepta de toda la vida!
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Buff, no parlem de companyies telefòniques que m'encendria... Prefereixo el teu fricandó que fa una pinta de sucar-hi pa! ;)
    Petons!

    ResponElimina